El Vell Vestit

Aquesta havia de ser una obra pesada, cansada. I així és. La melodia (sobretot en la primera part) gravita molt sobre una única nota, un la de la qual prova d'escapar, però a la qual hi torna un cop i un altre. Aquesta nota és la que té més per per el temps que ocupa, l'accent i el fet de ser el primer temps de cada compàs. Quan la melodia aconsegueix escapar d'aquest la ho fa caient al sol, un to per sota, i finalment tornant al la de partida, simbolitzant així la presó en la que s'ha convertit aquest vestit.

Per reforçar aquesta pesantor i condemna hi ha una campana que a cada compàs repica recordant-nos la nota a la que ha d'estar lligada la melodia, i uns ritmes de percussió també pesats, que es reforcen rematant-se en unes timbales que aporten més gravetat.

La orquestració que inicia la peça i respon a la primera part cantada havia de ser l'acompanyament de la melodia, però tenia tanta malenconia i traslladava tan bé l'ànim a la situació cansada en la que es troba la lletra que va esdevenir una part per sí sola, on els instruments de vent (fagot, oboè, flaviol) prenen molt protagonisme (la bellesa i textura d'aquests sons em meravellen, sobretot quan se'ls relaciona amb una veu). Això permet també que la veu quedi més nua, i que la campana i la percussió (la presó) siguin més presents durant tota l'estona.

La tercera estrofa de la poesia recorda la joventut, quan tot podia ser dit i fet, i per tant necessitava d'una melodia diferent, que també partís del mateix la, però que tingués un caràcter més festiu. Això ho aconsegueixo canviant la tonalitat del Re menor en el qual està tota la primera part, a un Fa major, que fa servir la mateixa armadura i que em permet que sense més artificis puguem percebre una melodia més alegre.

En aquest cas la instrumentació canvia i ens trobem amb molta presència de metalls, trompetes, tubes, la percussió es transforma en uns plats, donant un aire molt més festiu i que em transporta a les bandes que podrien tocar una peça de swing, per exemple.

Reforçant aquesta idea de temps passat en el muntatge he afegit un so de gramófon i he retallat les freqüències més altes i més baixes per donar aquest so de gravació antiga, que alhora permet fàcilment entendre aquesta part com un parèntesi en la realitat que relata la resta de la peça.

La darrera estrofa torna a començar com ho feien les primeres, però es produeix un canvi en la lletra i en la música que culmina amb la frase de llibertat des del meu esclavatge. Quan la peça arriba aquí ja tornem a tenir els metalls i plats, ja sense la distorsió d'una vella gravació, sinó que se senten al mateix nivell que tota la resta, desencadenant un final instrumental de celebració.

En aquest breu final s'han barrejat elements de les dues parts, el piccolo que afegia les floritures a la primera part i la trompeta que ho feia en la segona es turnen i acaben junts escenificant aquesta reconciliació dels dos moments vitals, i la mateixa melodia que donava la entrada a la peça ara la tanca, canviant la darrera nota de un re a un fa, aconseguint així que aquesta peça es tanqui en fa major i deixant un gust més alegre. El piccolo i la trompeta també reforcen aquest gest, cadascun amb la seva propia melodia, que remata la percussió, amb el mateix patró de l'inici. La comdemna encara hi és, però això no significa la derrota.

Quan es planteja la idea de fer un vídeo per aquesta cançó es cerca un estil que en cap cas amagui la lletra, ans al contrari, que l'ensenyi, i mostri una història al voltant de la cançó.

En aquesta història es cerca la imatge melancòlica d'una noia jove que està atrapada en un vestit vell que la oprimeix. A mida que el vídeo avança veiem que aquest vestit simbolitza una relació personal en la que se sent atrapada. Després de recordar la seva joventut (en què el vestit no hi és present) i on veiem el moment en què aquest li és entregat simbolitzant la formalització de la relació que la castigarà en endavant, veiem que la protagonista veu en la seva filla que aquesta també està duent un vestit, i decideix treure-li i que aquesta no pateixi les condicions que ella ha sofert, sent aquest el punt d'inflexió que fa que finalment es pugui deslliurar del seu vell vestit. 

Trobo molt encertada la idea del dibuixant de fer el vestit de color lila, associat a la lluita feminista, de manera que mentre el vestit apareix i ens mostra la opressió de la protagonista el color del mateix denota la necessitat d'aquesta lluita.

Estic molt content de la imatge que he pogut fer servir en aquesta peça, però la editora CDBaby no em va permetre acreditar-ne l'autora i els propietaris que em vàren permetre de fer-la servir. Des d'aquí tot el meu agraïment.

Fotografia: Irene Masriera (Instagram)

Vestit: Museu d'Arenys de Mar

Aquesta cançó s'ha presentat al XVI Terra i Cultrua, Premi Miquel Martí i Pol 2023.