2m 34s, publicada el 03/02/2023
A partir d'un concurs (en el qual no vaig participar) per fer música coral a partir d'uns poemes vaig descobrir la obra de Joana Raspall, i aquest poema en concret em va colpir.
El mateix dia que el llegia ja tenia la melodia rondant pel cap, i el dia següent ja era al piano.
Tot i que hi ha altres musicacions d'aquesta obra, la idea que tenia des del primer moment era el d'una obra molt reivindicativa (no oblidem que el poema està escrit el 1976), i per tant requeria d'un tractament més ferm i desafiant.
En un primer moment la peça es va composar per piano, amb uns acords simples però efectius, però de seguida vaig veure clar que un violoncel podria ajudar molt, i finalment el piano es va descomposar en un munt d'instruments que creen un acompanyament molt ric i interessant.
Al ser la primera obra que faig (tot el que veieu en aquesta web és completament auto produit) es noten les novatades (de vegades per falta d'experiència, de vegades per falta de mitjans), com en aquest cas el tractament en postproducció de la veu. No he volgut fer, de moment, una nova versió remesclada ja que prefereixo aprendre i continuar explorant el món de la composició i la producció.
Per aquesta cançó calia una imatge reivindicativa, desafiant, però no volia caure en els tòpics dels punys alçats ni les revoltes, de manera que vaig optar per una imatge d'una noia amb la mirada llarga, decidida, i que havia d'estar enquadrada en un marge de la foto, per accentuar aquesta visió cap al futur.
Model: Irene Maicas Alcalá
Aquesta peça s'ha presentat al XVI Terra i Cultura, Premi Miquel Martí i Pol 2023.