Rondalla nº3 al Piano

Estic molt content del desenvolupament d'aquet treball, ja que es tracta de treballar sobre una idea senzilla i efectiva fins acabar creant tota una peça.

Mentre que la ma dreta fa la melodia, l'esquerra és la que s'encarrega a través de dues veus d'aportar-li el sentiment.

Per una banda la veu més greu sovint rearmonitza la frase musical de la ma dreta, donant-li dinamisme i un sentit de continuïtat, i per altra banda els acords que es despleguen sovint juguem amb les dissonàncies entre la mà dreta o la veu més greu i les sèptimes i novenes, fins i tot provocant que una tercera entri en dissonància amb una novena, fent que l'oient estigui més còmode amb la nota teòricament dissonant (sèptimes i novenes) que amb les més consonants (terceres), i és una cosa que m'agrada haver aconseguit.

Un altre punt que em sembla molt interessant és el pas de peça per la tonalitat Dom, i finalment cóm es resol de forma molt natural i delicada en un acord de SolM, just abans d'arrencar la part final, més lluminosa.

Finalment he decidit no estirar massa aquest treball sobre una única frase, ja que el resultat em començada a semblar repetitiu, i no volia afegir-hi espais de contrapunt per poder tornar a la idea original, ja que trobo que la gràcia està precisament en la seva senzillesa.

Aquesta peça s'ha presentat al XV Concurs de composició per a Piano Fidelo.