Cançó de Bressol

La peça és molt senzilla, és una cançó de bressol i ha de ser tendra i suau.

Potser la característica més particular és el fet que la mà esquerra salta per fer les notes més greus i les més agudes de la peça, reforçant el sentiment de la melodia, amb una part central molt dolça i un creixement -tant en sentiment com en volum- final que es resol amb l'acompanyament esvaint-se i tornant a aportar la pau i dolçor que vol transmetre.

En el moment de la publicació encara no havia emprat el concepte Rondalla al Piano, de manera que aquesta peça, tot i ser-ne un exemple perfecte no conté aquest nom, però podriem dir que és la Rondalla al Piano nº0, ja que la resta s'han anat numerant de forma cronològica.

Aquesta peça s'ha presentat al XIV Concurs Fidelio de Composició al Piano, on va rebre les següents crítiques d'altres participants:

In your left hand, the use of both the upper and lower registers of the piano. Very pretty melody as well! - Preston Peak