Rondalla nº1 al Piano

En aquest cas volia crear una peça que fos dinàmica, i per això vaig decidir fer servir un compàs de tres temps.

La frase introductòria era un quatre per quatre, però gairebé de forma natural es va adaptar als tres temps i va esdevenir la presentació, les línies generals, del tema que articularà tota la peça.

Compositivament hi ha un tema principal que a l'inici s'insinua i que es repeteix un parell de cops a la peça fins que deriva en una conclusió, i intercalades hi ha uns contrapunts que tot i partir del mateix inici deriven de forma independent i aporten un to més nostàlgic al moviment que transmet la idea motriu principal.

Finalment, en el moment de gravar-la vaig decidir sortir-me de la típica gravació en directe d'una peça d'aquestes característiques, i vaig aprofitar les capacitats de la gravadora multipista per provocar alguns efectes com que algunes de les frases musicals se sentin a la dreta o l'esquerra, o allargar-les més del que em permetria una interpretació normal per aconseguir que la frase entrant se solapés amb la sortint, aportant un dinamisme i sensació d'avenç que m'ha semblat molt interessant.

El final de la peça es podria considerar fóra de lloc, però aquesta és precisament la intenció, ja que amb aquesta fórmula s'aconsegueix molta més contundència i que el final tanqui de forma "irreversible" la peça, evitant que tot seguir tornem a tenir el tema principal al cap, com si hagués pogut continuar de forma natural.

Aquesta peça s'ha presentat al XIV Concurs Fidelio de Composició al Piano, on va rebre les següents crítiques d'altres participants:

Sweet melody. - Renato Falerni

Very attractive music, good structure. - Vincent van Gelder

Pleasant circular strain. - Bryan Stanley

Nice surprising ending to C major. - Stephanie Maertens